I per acabar l'any del meu naixement....tornem a sortir al Yochano!! Què bé, no?I per acabar l'any del meu naixement....tornem a sortir al Yochano!! Què bé, no?|
Comparteix a
|
|
|
..més llocs!
|
Hola fidels. Em remeto a vosaltres per comunicar-vos un fet molt trist per a un servidor... crec que aquest cap d'any l'hauré de passar solet a casa, doncs ningú m'hi ha volgut a la seva. Aquest escrit no és més que una informació poc útil per a molts, però per mi és una crida desesperada:
Si algun fidel em vol a casa seva, què m'ho pot fer saber amb un comentari a aquest post o enviant-me un mail? I si us és igual el que faci però teniu una bona proposta i la voleu comentar a tota la comunitat gaudenciana...endavant! Deixa un comentari i llestos! Jo us ho agrairé!
Una abraçada molt gran!
El Rumba Club ja té bloc. Des de fa poques hores la xarxa compta amb un nou espai per als rumberus del món sencer i m'enorgulleixo de poder dir que Sant Gaudenci ha tingut molta culpa de que això fos possible.
El bloc informarà de la programació de cada dijous al KGB i de les franquícies (concerts) que vagin sorgint, com la de cada 1r divendres de mes al Mundo Caníbal. També podreu conèixer la història del Rumba Club, així com la de la rumba catalana en general, veure fotos dels concerts, les bios dels grups, pòsters anteriors...
Una mostra més que el Rumba Club està creixent i s'està assentant a la nostra ciutat, a l'hora que va conquerint indrets del món mundial; i que, sense gairebé adonar-se'n, en Sant Gaudenci treu el cap a les principals propostes rumberes de la ciutat....estem madurant titus!!
La direcció:
PD: Ullviu que el Rumba Club del 2008 ve cargadet de molt bona rumba....i d'alguna que altre sorpreseta...
Sembla mentida però no ho ésAquesta setmana ve ben cargadeta de tiberis nadalencs... i de rumba!!! Passats aquests dos dies tan durs com són el 25 i 26 de desembre i amb la panxa plena d'escudella, carn d'olla, canelons, polvorons, torrons... arribaran tres dies plens de rumba per fer baixar-ho tot.
Per començar tindrem el Rumba Club de cada dijous, aquesta setmana és el torn del funk tropical rumberu d'Arangu.
El divendres 28, coincidint amb el dia dels innocents, un gran esdeveniment: el Rumba Club comença a colonitzar altres indrets catalans. Martorelles serà l'indret privilegiat que acollirà a Papawa, Barrio Negro i el Xeriff com a disc jockey.
Per acabar els tres dies intenssos, la traca final: Tio Toni, Tio Paló, Peret Reyes i la Tia Pepi compartiràn l'escenari de l'Apolo amb LaRumbé, per dir adéu a l'any 2007 com cal, amb rumba i de la bona!
Una gran setmana per acabar amb força l'any i agafar empenta per al 2008
La Troba Kung-Fú - Sense Nom. Video: jordimusquera
Avui és el dia d'un dels clàssics del nostre fútbol, de fet, és el clàssic dels clàssics: Barça - Madrid. D'aquí poques hores bona part del món tindrà la mirada posada al Camp Nou i seràn dos hores per gaudir i disfrutar. Uns només amb el bon fútbol, tot i que no té perquè ser un gran partit de fútbol...; i d'altres perquè sentim els colors. I jo, personalment, els sento molt...moltíssim!!
Durant aquesta setmana no he gastat ni un minut en assabentar-me de les "novetats", falsedats, lesions, declaracions...del derbi. He passat de la premsa, doncs per més que sóc dels que creuen que un partit comença a jugar-se uns dies abans del dia del partit, el partit real dura 90 minuts i són els minuts que podem veure i per tant creure.
Que l'Eto'o està al 100%? No ho veig, no ho crec. Que el Guti està lesionat? No ho veig, no ho crec. Que en Ronaldinho no entrena com ho hauria de fer? No ho veig, no ho crec. I precisament per aquest últim tema he decidit penjar aquest gran videoclip de La Troba Kung-Fú.
De ben segur que quelcom passa amb en Ronnie, però mireu aquest video. Mira el que ha fet, el que ha estat capaç de fer, el que sap fer!! Recorda els moments que ens ha donat...no fa tant d'aquests moments! Pensa amb la frase: el fútbol no té memòria. El cas Ronaldinho és un gran exemple real per entendre-la... A més, escolta la lletra i pensa en el Gaucho. Li va clavada!! Gran treball de La Troba Kung-Fú.
PD: Estas d'acord que s'hauria de vendre en Ronnie? El Barça no és club venedor i a més, que en treure'm cada ú de nosaltres si el venen? No arribarà cap cèntim a les nostres butxaques!! Per mi, que sigui ell el que digui que vol marxar.
Cada dissabte al vespre, el Canal Latino es posa la samarreta d'Imperi, uns pantalons que no lliguin gaire i una camisa oberta amb topos vermells per no perdre l'aire...el look rumberu!! I és que el canal dedica un espai del programa La Bilirrubina a entrevistar i deixar tocar algun tema a un grup rumberu...casualment un dels conjunts que el dijous següent ompliran el KGB de rumba en motiu del Rumba Club.
Ho trobo un gran encert, doncs apropen els conjunts d'aquest registre al públic, un registre que de moment difícilment te cabuda a altres canals, però....temps al temps!!! Des d'aquí vull donar les gràcies a tota la gent que ho fa possible i animar a tothom a mirar-se les entrevistes, així demostrarem que la cosa té audiència!!
Sant Gaudenci estarà atent a la programació i intentarà informar-vos de tot lo possible d'aquest tema. De moment, aquí teniu set links amb les respectives entrevistes:
Els Ai Ai Ai, un dels grups amb més història de la rumba catalana i un dels més estimats per Sant Gaudenci, tambè vol obsequiar a tots els rumberus amb una nadala ben original: El caganer.
Si premeu sobre la foto o a l'enllaç de sota us la podreu baixar directament de iCat FM. Ho faig per facilitar-vos la feina, però no estaria de menys que us passèsiu pel MySpace dels Ai Ai Ai per escoltar-la o baixar-la directament d'allí!
Gràcies Ai Ai Ai!!!
El Nadal ja és aquí. Fred, llums al carrer, Pares Noels pujant pels balcons i finestres, sopars d'empresa avui i demà també, dinars en família, polvorons, neules, cava, escudella...i regalitus!! Ja sigui tió, reis, Pare Noel o amic invisible; el Nadal ve ple de regals.
Sant Gaudenci no vol ser menys durant aquestes dates i vol donar gràcies a tots els seus fidels i amics amb un parell d'obsequis:
el caganer de Sant Gaudenci i un fons d’escriptori per a l'ordinador.
El caganer et necessitarà per passar del paper a la figura, però el puc assegurar que no et costarà gaire i el resultat et deixarà satisfet. Tinc ganes de formar part del teu pessebre!!
Les fotos ensenyen el resultat final. Observant-les podràs intuir com l’has de muntar, si és que encara tens algun dubte, i t'acabarà de convèncer de baixar-te'l, tot i que no crec que dubtis!
El fons de pantalla l'he preparat perquè s'adapti perfectament a la teva. Cerc que les 5 que us ofereixo s’adapten a totes les necessitats, però si necessites qualsevol altre tamany no dubtis en demanar-m'ho!
Fons de pantalla: 1600 x 1200 1280 x 1024
1152 x 864 1024 x 768 800 x 600
Només queda desitjar-te molt bones festes. De fet, t'ho desitjo durant tot l'any, no són més importants el dia 25 de desembre i l'1 de gener que el 6 d'agost, però és el que es diu...per tant ho dic. Eh! i amb tota sinceritat!!
BONES FESTES i FELIÇ 2008 RUMBERU!!
Enguany La Marató de Tv3 ha parlat i ha recollit cèntims, molts cèntims, per a la investigació de les malalties cardiovasculars. El cor no avisa, moltes vegades. D'altres si que ho fa, com li va passar al gran Gato Pérez, un dels referents de la nostra rumba. Javier Patricio Pérez va morir a causa d'un infart miocardi. Desprès de patir el primer se'n va adonar que al cor se li ha de donar les gracies i ho va fer com ell millor sabia: amb la música. Gracias, corazón, aquest és el nom que li va donar a la cançó, la qual està inclosa a l'album "Fenicia" del 1990. Una cançó que Sabor de Gràcia i Patriarcas de la Rumba es van encarregar de recordar durant el programa de La Marató 2007, el diumenge 16 de desembre. El link que veieu aquí sota us portarà directament al vídeo dins del servei Tv3 a la carta, no se quant de temps ens deixaran veure'l...aprofitem ara que ens deixen!!
Sabor de Gràcia i Patriarcas de la Rumba - Gràcias Corazón (LaMarató'07)
PD: És realment impressionant els números que cada any fan a La Marató de Tv3. No és que vulgui aprofitar per a exaltar la solidaritat i el seny català, però no trobeu espectacular que es recullin gairebé 7.000.000 euros?
Videoclip de Tío Carlos, Gente Fea. Vídeo: fourniproduccions
El Tío Carlos està creat per els barcelonesos Carlos "El Payo Ye Yé" Zarazaga, Carlos "Charly" Torrebadella y "Tito Carlos", vet aquí l'origen del nom; Sebastian Cabra, Rafa "Shupito" Segre, Jordi Qbase y Marinieves Reche.
Soniquetes mediterráneos. Sabor a juerga sin final y a locura catártica. Grooves latinos envueltos en mala leche y canallismo flamenco. Acentos árabes que apuntan directamente al corazón de Barcelona. Esa Barcelona a la que El Tío Carlos levanta las faldas para mostrarnos el escenario en el que se mueven, repleto de color y humor negro, pureza y mezcla. Cualquier temática, desde la más loca hasta la más universal, es repasada en el repertorio con ese acento surrealista que nos ofrecen sus letras.
El Tío Carlos acaba de publicar el seu primer disc amb K Indústria Cultural, després de sortir en diferents recopilatoris com Rambla Rumbe Rumba. Aquest és el vídeoclip del primer single, Gente Fea. Crec que hagués pogut participar-hi perfectament en aquest videoclip. Sóc lleig...i amb una rumba que no me l'acabo!
Rumba Alborada i el Carmel al fons. Foto: Rumba AlboradaSomos Rumba Alborada,
los rumberos de ese barrio,
venimos de buena casta,
ya nos hemos presentado.
Y este ritmo hemos traido
para que puedas bailarlo
somos gente divertida
de ese monte allá en lo alto.
El dijous 8 de novembre vaig anar al Rumba Club i gràcies a aixó vaig conéixer a Rumba Alborada. La informació que em va arribar del mateix Rumba Club deia el següen:
És un grup format al 1984 per Juan Selfa, vocalista d’aquesta formació rumbera del Carmel. El seu estil és la rumba pop carregada de bon humor i adaptada als temps actuals. Amb dilatada experiència als escenaris (Patio Andaluz, Las Vegas, Bombín...) aquest sextet aterrarà al nostre club.
Suposu que al no saber res del grup, va ser normal que passes per alt el troç "adaptada als temps actuals". Per què dic aixó? Doncs com em van comentar el mateix dia els nanos de Barrio Negro, en Toni i en Raúl Martín, el conjunt es tracta del grup de rumba del Carmel. Però...per Sant Gaudenci el grup del Carmel era Barrio Negro..? M'ho van aclarar ben ràpid...Rumba Alborada porta ja 23 primaveres donant guerra! 23 anyets! A més el grup està d'enhorabona, doncs desprès d'aquest temps ha vist la llum el seu primer CD: Sal A Bailar.
Dos dies més tard, casualitats de la vida, va arribar a les meves mans un exemplar d'Horta-Guinardó Informació, concretament el del més d'octubre. La última pàgina està dedicada a una entrevista a Joan Selfa i amb les seves respostes vaig poder entendre una mica més el sentiment Rumba Alborda.
Per últim, un bon videoclip de barri amb molta rumba catalana: La Punta del Pie.
Tinc la sort i el gran plaer de presentar el primer autor/col·laborador de Sant Gaudenci:
el Tastador de Gírgoles Marfullades. Un personatge nocturn, rumberu, amic dels seus amics i amant de la xerinola. Ja l'anireu coneixent.
Malauradament un servidor no ha estat un dels 5.000 escollits que han pogut gaudir aquests dos últims dies i aquesta pròxima nit de l'esdeveniment rumberu de la setmana a Barcelona:
El triple concert de Muchachito Bombo Infierno a l'Apolo.
El Tastador, per contra, si que ha estat un dels escollits i aquest dimecres va poder accedir a l'Apolo. Ha volgut compartir la seva experiència amb tots els fidels de Sant Gaudenci...
Molta sort amb l'aventura d'autor, Tastador!!
Muchachito a l'Apolo el dimecres 12/12/07. Foto: DanimakacoESDEVENIMENT: Concert de Muchachito Bombo Infierno
LLOC: Sala Apolo
DATA i HORA: 12-12-07, 22:00
Bé, aquella mateixa tarda el Tastador de Gírgoles Marfullades ni es podia imaginar que aniria a aquest apassionant concert, però desprès d'unes casualitats fortuïtes, el nostre aventurer nocturn ja tenia les entrades pel concert.
Centrem-nos en l'actuació: desprès de gaudir d'una cerveseta ben fresca i d'un liat, vam sentir un tro ressonant per tota la sala, va ser un cop sec i profund. Instantàniament ens vam adonar que es tractava del bombo infierno accionat pel peu del mateix dimoni en forma d'ésser humà. Era l'impuls sonor que ens faria moure, ballar, xerrar, discutir, beure, mirar, fumar i sobretot, GAUDIR! durant les pròximes dues hores.
Muchachito a l'Apolo cantant "Siempre que quiera". Video: bacanalll
NOTA: El vídeo no és molt bo en imatge i so, però és perfecte per adonar-se'n de la impressionant juerga que lia aquest conjunt.
Un concert amb molta energia i que també te'n feia invertir molta, ballant amb noies predisposades a jugar-se el tipus amb el Tastador, amb cançons-hit com: "El Compadre"(va començar amb aquesta, d'aquí ve el tro comentat),"Si tu si yo","Siempre que quiera" (Ojalá no te hubiera conocido nunca...), "Sin documentos" (gran versió de la cançó de Los Rodriguez).Tambè ens va presentar els temes del nou disc "Visto lo visto", algunes més lentes i d'altres molt trepidants, pero aquestes les gaudirem al proxim concert.
EPÍLEG: Tot molt bé excepte el diable Muchachito, aquest va treure una matrícula d'honor.
Salut i fins al pròxim concert!!!
Visca Santga!!!
Reportatge del programa Loops, 12 desembre 2007. Vídeo: danimakaco
Corren bons temps per a la novíssima generació de la rumba catalana, i això no ha passat desapercebut per el programa Loops del 33. Ahir, dimecres 12 de desembre, va emetre aquest reportatge on José "el Pantanito" (Pantanito), Carles Mestre (Carles Mestre i La Sinfónica de Gavà), Rubén Sierra (La Pegatina) i Dani Rifà (Tremendamente); se'n van de tapes al Patio Cordobés del Poble Espanyol i fan un petit repàs a l'escena actual de la rumba catalana i un petit exercici de reflexió del perquè del boom i la bona salut de la mateixa. També ens donen "excuses" per explicar per què s'han liat amb aquest món rumberu...
gracies per liar-vos-hi mestres!
Luis Lucena canta Españolear. Tot un himne.
¿Cómo? ¿Qué ustedes no lo saben? Pues yo se lo voy a decir:
España tiene salero, España tiene alegría, y si no fuera español...para España me vendría!
Així comença aquest temazo d'en Luis Lucena, un cantant de finals dels 50...i ja no se més! I de fet, no se si va començar abans i tot...Em vaig perdre tota la seva carrera musical, ves a saber que estaria fent...el fet és que me la vaig perdre. Però per sort el destí ha fet que el conegui, i li dono les més sinceres gràcies.
Heu sentit el tema? Tot un himne cañí! ¡Si señor! Españolear, españolear...quin verb!!
A mi el paio em recorda al Laporta, se que molts i moltes direu que ni de conya, però a mi em recorda. I clar, no he pogut evitar imaginar-me'l, al Laporta, amb aquestes pintes, poses i balls cantant: catalunyar, catalunyar...No sé si m'agrada o no, però m'ha vingut al cap.
Què té a veure això amb la rumba catalana? Bff!! Que també hi ha guitarra?
PD: Si algú de vosaltres té alguna dada d'aquest home, serà molt benvinguda, doncs no he pogut trobar gaire informació...i m’interessa!
Gertrudis a Sant Andreu, FFMM07. Foto: Fotolog Gertrudis
Fidels, aprofitant la meva omnipresència, el passat divendres vaig poder gaudir de dos concerts magnífics. Sortosament la ciutat de Barcelona acollia dos grans esdeveniments i malauradament es donaven quasi simultàniament: Rufino y Don Domingo fotent canya a la Sala Monasterio i Gertrudis a les Festes Majors del meu amic Andreu.
Els primers, començaven sobre les dotze a la Sala Monasterio, un subterrani ple de gom a gom, fent vibrar a tots/es els assistents/es amb un repertori sobràdament conegut per tots i totes, i amb la presentació de Tete, que enlluerna. Las Tres Marias, Te Saltaste la Barrera, El Muerto Vivo… i que no falti mai la La Pared, del mestre Bambino. El públic, amb més ganes de gresca (un servidor inclòs), va demanar un “bis” de rigor, i ens van brindar un Se Me Va que va posar la pell de gallina…
Ambient impressionant, a la altura de l’espectacle. Cantar, ballar, riure i palmejar, únics requisits per a la diversió assegurada.
R&DD cantant La Paret a Sala Monasterio. Video: AlberHaze
Els segons, que començaven una hora més tard a l'altra punta de Barcelona, van rebentar l'envelat de les Festes Majors de Sant Andreu de gent i sobretot de rumba catalana...i quina rumba catalana!! Van sobrats i a més tenen el morro de fer bones cançons. Era el segon cop que podia gaudir d'un concert d'aquesta gent i n'estic segur que no serà l'últim, si de mi depèn. Vaig sentir una gran alegria al veure que tanta gent, ho juro que n'hi havia molta, gaudia ballant i cantant les seves cançons, demostrant que la rumba catalana agrada i que és una festa; i que aquest grup la fa molt i molt bé.
Un gran divendres de rumba catalana....que siguin molts més!!
El dijous 6 no hi va haver Rumba Club al KGB pel pont, i el proper dijous 13 tampoc obrirà les portes. Però tornarà el dijous 20 amb molta força i si no t'ho creus, mira la programació de les pròximes set setmanes...
El DESEMBRE 2007
DIJOUS 20
Barrio Negro ja van ser al Rumba Club fa uns mesos i aquest cop retornen amb més força que mai. Amb noves incorporacions i un espectacle flamenc-rumbero reformat. La rumba del Carmel està de moda.
Papawa són el màxim exponent de la Rumba Catalana tal i com va néixer. Guitarres, uns bongos i una taula; res més. Formació històrica: Peret Reyes (Chipén), Sam Mosketon i Ricard Tarragona jr. El combo gitano de luxe resident al Rumba Club. Garantia de qualitat.
DIJOUS 27
Un nou grup musical sorgit al calor de les noves i velles tendències i influencies musicals, sorgides de terres calentes que invaeixen les pistes de ball del segle XXI. Brises de mar, illes tropicals barrejades amb aires urbans de latin-funk-soul i boogaloo. "Arangu", màquina de nou elements, amb un grapat de bones cançons a punt d'editar al seu primer treball....això és ARANGU....de Barcelona al món.
EL GENER 2008
DIJOUS 3
La RUMBÉ és un projecte poèticament transgressor i alegre alhora, fusió de rumba, flamenc, latin, bossa, jazz. Liderats pel Juaco qui va montar la banda juntament amb el cantant David “el rubio”, avui a Calima, i el baixista Patricio Carroggio. Ens presentaran el seu primerdisc “A lo fratelo”, produït per Tino Di Geraldo, al Rumba Club del KGB.
Los Barrankillos pretenen agradar a tothom, tot i que això no ho ha aconseguit ni el pernil de jabugo... Criats entre pins, quintos i guitarres arriben els Barrankillos bojos per a disfrutar de la vida i de la rumba sense complexes.
DIJOUS 10
Formats a Badalona al 2005 per Arturo Molina jr. (caixó) i Javier Primperán (guitarra) com Rumba Rachada. Més tard es refomen mantenint la seva matriu rumbera i formen Rumborrachera. Una festa plena d'alegria rumbera que es completarà amb la presència de Papawa per arrodonir una nit de suor i ball.
DIJOUS 17
En exclusiva al Rumba Club, el Puchero estaran presentant el seu quart disc “Harumaki” (Discmedi, 2007). Onze nous temes plens de rumba, flamenco, funk, pop, rock.. que sonaran al Rumba Club on també ens presentaran la seva nova guitarrista flamenca de Barbate, Patricia Ramos. Una de les bandes amb més projecció de l'escena actual. Cita obligada.
DIJOUS 24
De Tàrrega arriben Naraina: “Sisco” apisonadora rítmica, “Virgi” grooveman, “Josep M” elèctric melody, “Karlitos” guitar-singer, “Gori” trumpetman i “Nen” domador of sound formen aquesta banda rumbera i carinyosa. Barregen rumba, funky, reggae i rumb’n’bass. Presenten la nova maqueta “Patas Arriba”. Amb ells, els auténtics gitanos del carrerde la Cera.
DIJOUS 31
SON CALÓ + PAPAWA
Els gitanos de Tarragona surten al compàs del ventilador a passejar per la ciutat Comptal amb la rumba catalana que tant ens està fent ballar. Una nit de rumba catalana 100% gitana. Tarragona i els seus Son Caló es retroba amb Papawa al Rumba Club.
a més, cada nit, desprès del concert...
RUMBA CLUB PINCHAORS:
XERIFF (Dr. Calypso & Fulanos)
TXARLY BROWN (Achilifunk, Uptight 65)
ORIOLET (Rumba Club resident)
Durant les nits de Rumba Club i després de la sessió doble de concerts, aquest trio de paios rumberos animaran les nits del KGB amb la seves sessions achilifunkeras: rumba & funk rules! L'Oriolet serà de nou ambnosaltres després de la seva gira USA.
Qué? Va cargada la cosa, eh? Aneu-vos acostumant perquè el Rumba Club ja ha agafat molta empenta i amb una inèrcia com aquesta poques coses podràn parar-lo!
PD: Al febrer hi haurà una sorpreseta....
Dissabte 1 de desembre de 2007, una data que s'escriurà amb majúscules al calendari de Sant Gaudenci.
Los Impagaos per fi tornen als escenaris. Foto: dri
Nit freda, carrers buits (Pericos vs.Culers), Festes Majors de Sant Andreu, les festes del meu company de batalles Andreu (felicitats amb retard a tots els Andreus!)....9 punkis, un escenari i un públic. Quina gresca i quina xerinol·la fidels!
Ja us havia comentat amb gran expectació l'esdeveniment que es duria a terme aquest dissabte...el retorn de Los Impagaos. Ara, 2 dies més tard, puc assegurar que tota expectació va ser poca. Passades les 22:30h, esperant els que volien veure tota la 1a part del derbi, el Niño Bombilla i la seva banda van omplir l'escenari i van començar a sonar les primeres notes.
Ràpidament va començar la presentació de tota la colla de punkis: Iván, Pablo, Lisandro, Víctor, Ginés, Er Pako de Huerva, Lito&Leto i en Rufi. No van fer falta gaire acords per ficar-se el públic a la butxaca i amb el públic a la butxaca aquesta gent és un perill.
No van faltar bromes de connexió amb el públic, ni mostres d'unió entre la banda; ni es va notar que la renovació del conjunt ha estat força gran, ni que en prou feines havien fet tres assaigs. Menció especial als coros y jaleos, doncs Lito&Leto són molt estimats per Sant Gaudenci, però van estar excel·lents, junt a Er Pako de Huerva i el gran Rufi.
Què més a explicar? Doncs que ja sabeu com surt la sopa quan hi fiques aquests ingredients a l'olla...i si no ho sabeu, què millor que venir al pròxim concert d'aquesta canalla per assabentar-vos-en. Així que de Los Impagaos només diré una cosa més: Ull viu amb el tema Punkis. No he pogut trobar res millor que aquesta gravació amb un mòbil, però per fer-se una idea de l'himne dels punkis ja està prou bé!
Los Impagaos a Sant Andreu'07 cantant Punkis. Vídeo: DreamWarrior6
Després de tot aquest sarau, i amb tota la nit per endavant, el meu amic Andreu no ens podia haver preparat una sorpresa millor: el concert de Rufino y Don Domingo s'aplaçava a la 1:00. S'aplaçava! Es podia fer Los Impagaos + Rufino y Don Domingo! Creieu-me, això és un luxe, i si no, temps al temps.
Què dir d'aquest concert? Doncs que no és una sorpresa que aquests dos la facin tan grossa, però a mi encara em sorprèn. Molt grans. Molt públic, però que molt públic! Semblaven les festes de Gràcia. Per cert, Rufi, si llegeixes això...mil gràcies per recordar-te de mi!!
Gran nit de Festa Major. Gran nit de rumba.
PD: Llàstima Bojan!!
